A Societat Cooperativa repassam quins són els elements principals diferenciadors d’una empresa cooperativa i les seves implicacions, amb el focus posat sobre l’evolució d’aquest tipus d’organitzacions a les Illes Balears.
Les característiques fonamentals que configuren com treballarà una cooperativa es basen en quins són els seus objectius i en el principi de democràcia de les persones (una persona, un vot). A les Illes Balears, aquest tipus d’empresa és poc habitual, amb una menor tradició que a altres indrets, però va guanyant força i pes a mesura que altres aspectes socials, personals i professionals són més valorats per a treballar o consumir.
L’empresa cooperativa és una fórmula d’organització empresarial molt desconeguda a les Illes Balears, malgrat que ja a finals del segle XIX es va constituir la primera (PDF) -El Porvenir- i en varen sorgir moltes més a les dècades posteriors com una forma d’organitzar el consum i el treball de les classes treballadores. El llarg període de dictadura va acabar amb moltes d’elles i no en varen sorgir de noves.
A altres països i regions, no obstant, existeix una cultura cooperativa més desenvolupada que impregna tots els sectors econòmics. El nord d’Itàlia, els països escandinaus, el País Basc i Navarra o Catalunya són territoris on l’empresa cooperativa té més tradició i impregna bona part de l’activitat econòmica i social, estenent els seus beneficis d’igualtat i benestar.
Però, què és una cooperativa? Quines són les seves característiques essencials? En aquest article introduirem els aspectes fonamentals que distingeixen una cooperativa d’una empresa capitalista convencional.
Què és una cooperativa?
Tal com explica la Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears (UCTAIB), “una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’agrupen voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Les cooperatives són empreses participatives, modernes, amb valors, basades en les persones, amb estructures i un funcionament democràtic d’acord amb els principis cooperatius”.
Els trets principals que diferencien una cooperativa d’una empresa capitalista convencional (societat anònima, societat limitada, etc.), doncs, són els seus objectius i la seva governança, que condicionen la resta de la seva gestió i estratègia a llarg termini.
Els objectius d’una cooperativa
Una empresa convencional de les que dominen el panorama empresarial està guiada per l’ànim de lucre. És la raó principal i gairebé única del per què una o diverses persones constitueixen una societat anònima (SA) o limitada (SL), els tipus més habituals. Per aconseguir el seu objectiu, requereix de recursos econòmics i financers i la feina de persones per assolir-los.
Els trets principals que diferencien una cooperativa d’una empresa capitalista convencional (societat anònima, societat limitada, etc.) són els seus objectius i la seva governança.
En el cas d’una cooperativa, la raó que guia l’organització és la satisfacció de necessitats o aspiracions de diferents tipus, però no la d’aconseguir beneficis, que serà un criteri secundari per assegurar la viabilitat de l’organització al llarg del temps.
Quines són aquestes necessitats o aspiracions? Doncs poden ser molt variades i això dona peu a diferents tipus de cooperatives. Per exemple, les cooperatives de treball es constitueixen amb l’objectiu de proveir de llocs de feina als seus membres mitjançant la producció de béns o serveis per a tercers. Les cooperatives agroalimentàries tenen per objectiu unir els esforços dels pagesos per a produir i comercialitzar els seus productes. Les cooperatives de consum cerquen que els seus membres puguin aconseguir productes o serveis amb millors condicions de preu i/o de qualitat que si ho fan individualment. Altres tipus de cooperatives són les de crèdit, les de serveis o les d’habitatge.
La diferència d’objectiu condicionarà el marc dins el qual es prendran les decisions. A una empresa capitalista, el criteri fonamental serà la maximització del benefici a través de qualsevol activitat que es realitzi. A una empresa cooperativa, serà la consecució del que s’ha establert com a objectiu. No obstant, perquè les empreses cooperatives han de competir amb empreses capitalistes, també hauran de fixar-se en la viabilitat econòmica de l’activitat al llarg del temps. És a dir, que els seus ingressos superin o igualin els seus costos.
La governança d’una cooperativa
Un altre dels trets fonamentals que diferencia una cooperativa és la seva democràcia interna, on cada persona membre té un vot independentment de l’aportació econòmica que realitzi. A una societat de capital (SA, SL), també hi ha democràcia interna, però no de les persones sino del capital aportat. Mentre que a una cooperativa cada persona té un vot, a una societat de capital és cada acció o part del capital social la que té un vot. Per exemple, si una persona ostenta la propietat sobre el 60% de les accions, tendrà el 60% dels vots. Per tant, es tracta d’una organització democràtica del capital.
Mentre que a una cooperativa cada persona té un vot, a una societat de capital és cada acció o part del capital social la que té un vot.
A les societats cooperatives, també s’ha de fer una aportació de capital per a tenir recursos econòmics per iniciar i mantenir l’activitat econòmica. No obstant, estarà més repartit entre els seus membres i no condicionarà els drets polítics dels seus membres, el seu vot.
Les implicacions d’aquest principi de democràcia de les persones són molt rellevants sobre la governança de l’organització cooperativa. A partir d’aquest principi es construeix un organigrama per aconseguir els objectius que haurà de tenir un major consens, sense imposicions inacceptables, amb la possibilitat de fer propostes alternatives, d’elegir les persones adequades a cada moment, etc.
També implica que el procés de presa de decisions pot ser més llarg, atès que més persones hi han de participar, però les que s’hagin pres seran més legitimades i sòlides.
Les cooperatives a les Illes Balears
Segons apunta l’UCTAIB, en 2023 a les Illes Balears hi havia prop de 350 cooperatives que es divideixen en aquests tipus:
- Treball associat: 220
- Agroalimentàries: 51
- Iniciativa social: 12
- Serveis: 11
- Consum: 8
- Explotació comunitària de la terra: 2
- Del mar: 1
El nombre de cooperatives ha anat creixent en els darrers anys, des de les 214 que hi havia en 2010, com recullen les darreres dades de la Memòria del Consell Econòmic i Social. El conjunt de l’economia social, totes aquelles organitzacions que realitzen activitat econòmica sense ànim de lucre, també ha anat creixent.
Si tens una idea o projecte d’empresa: fes-la en cooperativa
Si bé l’evolució és positiva, l’economia cooperativa segueix essent molt minoritària. Les raons són múltiples, des de la cultura i el sistema de valors o la formació (especialment rellevant la manca de formació universitària) fins a l’escàs suport de les administracions públiques (exemplificat per entitats públiques de foment de l’emprenedoria i noves empreses que ignoren la fórmula cooperativa) passant per la facilitat de trobar feina sense necessitat d’organitzar-se col·lectivament.
Però l’interès en altres aspectes socials i ambientals ha afavorit el cooperativisme. Les inquietuds respecte la crisi climàtica han fomentat el naixement de noves cooperatives que assumeixen la provisió d’alternatives en els seus objectius. La preocupació per les cures, per la conciliació laboral i personal o l’empoderament de les persones ha atret l’atenció cap a l’organització cooperativa com a opció més coherent per fer front als diferents reptes.
Per això, des de Societat Cooperativa volem fer arribar el missatge que si tens una idea o projecte d’empresa, apostis per la fórmula cooperativa. Potser no te faràs ric/a, però t’ho passaràs millor en companyia d’altres persones compartint el viatge. Pas a pas, inicia la teva cooperativa. L’UCTAIB o l’associació Mercat Social te poden ajudar a fer-ho realitat.
Deixa un comentari