L’any 2010 es va constituir Som Energia, la primera cooperativa d’energies renovables de l’estat. Poc després, en vista d’un lent creixement, gràcies a una intel·ligent estratègia d’obertura i participació, es va estendre ràpidament a través de la constitució del que s’anomenen «grups locals»: espais de participació activa dels socis i sòcies a un territori. Així, amb un èxit fulgurant en el nombre de socis, va ser la inspiració per a la constitució d’altres cooperatives d’energies renovables arreu de l’estat: Goiener a Euskadi, Nosa Energia a Galícia, Energética a Castella i Lleó, La Solar a Múrcia, etc.

A les Illes Balears, Som Energia va tenir una implantació ràpida i extensa. Hi ha hagut grups locals a Mallorca, Menorca i Eivissa. Menys d’un any després de la constitució de la cooperativa, en octubre del 2011 es va formar el primer grup local a Mallorca amb l’objectiu d’aconseguir 300 socis perquè la cooperativa tengués la seguretat de poder comercialitzar electricitat al subsistema de les Illes Balears, un territori que per les seves característiques tècniques es gestiona apart del peninsular. Gràcies a l’energia i la generació de confiança d’una dotzena de voluntaris motivats, en un any es va aconseguir l’objectiu. I en deu anys es varen superar els 3.000 socis.

Què és Som Energia?

Som Energia és una cooperativa de consum. És a dir, les persones i entitats s’hi associen per obtenir col·lectivament els serveis i productes que els ofereix el projecte i amb una governança democràtica: una persona, un vot. Som Energia va iniciar la seva activitat com a comercialitzadora elèctrica: venent electricitat com qualsevol altra companyia elèctrica al mercat, però amb la garantia que l’origen de l’energia fos renovable.

Avui en dia n’hi ha centenars de comercialitzadores, però fa només dues dècades eren molt poques les empreses a qui es podia contractar l’electricitat i sempre lligades a grans interessos econòmics i de poder. La senzillesa en el procés de contractació de Som Energia, a través de formularis online i apostant per la digitalització, va trencar amb la dinàmica del mercat basat en oficines, presencialitat i paper.

Som Energia també es marcava un altre objectiu: la producció d’energia renovable per aconseguir que el 100% de l’energia comercialitzada provingués de fonts pròpies, inspirada per la cooperativa belga Ecopower. En aquesta part, els obstacles han estat més difícils de superar per diversos motius. No obstant això, la cooperativa ha assolit fites interessants com aconseguir amb molt poc temps els recursos econòmics per a finançar projectes d’energies renovables que requerien milions d’euros o desenvolupar un innovador model de finançament participatiu directe de projectes renovables: el Generation kWh.

Mentre els obstacles per aconseguir produir el 100% de l’energia subministrada continuaven, es va obrir finalment el camí de l’autoproducció individual, una de les banderes que motivaven l’acció de la cooperativa i la seva base social. Una vegada la legislació va afavorir la instal·lació de plaques solars a les llars i poder compensar la producció pròpia amb el consum de la xarxa, s’obrien noves possibilitats que no implicaven desenvolupar projectes d’escala industrial.

Gràcies a l’innovador model de les compres col·lectives d’instal·lacions fotovoltaiques amb la col·laboració dels grups locals, milers de famílies associades varen poder instal·lar plaques solars a les seves teulades sense que la cooperativa assumís gaire risc. Actualment, la producció fotovoltaica dels socis és la principal font d’energia de la cooperativa, per sobre dels projectes d’escala industrial.

L’estancament de Som Energia és l’estancament del cooperativisme energètic?

Amb la crisi energètica apareguda en el període de postpandèmia i la guerra a Ucraïna, Som Energia va patir dificultats, com la gran majoria de companyies elèctriques. Es va iniciar un camí de regressió amb una pèrdua notable de contractes elèctrics, la seva principal font d’ingressos i indicador últim d’assoliment del seu objectiu de transformar el model energètic. La tendència baixista finalment es va poder frenar, però en els darrers dos o tres anys Som Energia viu un moment d’estancament, amb creixements minsos en nous associats, contractes elèctrics i producció d’energia renovable.

La crisi energètica va ser un moment cabdal que ha posat en dificultats el cooperativisme energètic europeu. Altres cooperatives grosses a França i Alemanya també han experimentat un fre en el seu creixement, però han pres camins diferents del de Som Energia. Mentre a la cooperativa amb seu a Girona s’ha tendit cap a una centralització de la feina i hi ha una significativa baixada en la participació als seus espais territorials (els grups locals) i dels socis més activistes, a cooperatives de grandària semblant com Enercoop (França) o Bürgerwerke (Alemanya) s’ha reforçat la descentralització i l’apropament del cooperativisme energètic als territoris, aprofitant el desenvolupament de noves formes de producció d’energia renovable: l’autoconsum individual i compartit i les comunitats energètiques locals.

La centralització de Som Energia

En els primers anys de desenvolupament de Som Energia, quan ja comptava amb desenes de milers de socis i dotzenes de grups locals repartits per diverses comunitats autònomes que aglutinaven un parell de centenars de socis activistes, es va plantejar una descentralització de la cooperativa a través de seccions territorials, seguint l’exemple de la cooperativa de serveis financers ètics Coop57. Aquesta cooperativa de serveis, dedicada a obtenir estalvi i prestar diners a les entitats sòcies que en necessiten, va optar per crear seccions territorials a les comunitats autònomes on la seva base social ho decidís. D’aquesta manera, cada secció territorial té autonomia en la gestió dels recursos econòmics que els socis d’aquell territori aporten, atorgant un major pes a la gestió descentralitzada i conduint a la creació de llocs de treball a les seccions territorials per a superar la fase de treball exclusivament voluntari.

Una part de la base social de Som Energia se sentia atreta per aquest model, però es va descartar principalment per dos motius. El primer, el tipus d’activitat relacionada principalment amb la comercialització d’energia, que implica economies d’escala amb el que s’obté una major eficiència de costs en la centralització dels serveis i la gestió de grans volums. El segon, la valoració jurídica, que després d’analitzar la llei catalana de cooperatives recomanava no avançar en la creació de seccions territorials. Val a dir que també hi havia un debat paral·lel: el del creixement (o no) de la cooperativa. Hem de créixer? Si és que sí, com? En quina mesura? Amb o sense límits? Si és que no, com aconseguim ser un moviment per canviar tot el model energètic i no només un petit nínxol?

Amb el temps, però, hi ha hagut una important baixada en la participació de socis i sòcies activistes dels grups locals, la qual cosa ha minvant la capacitat d’atreure nous membres a la cooperativa. Hi ha hagut una pèrdua gens menyspreable en la generació de confiança de la relació directa entre les persones i de gestió de tasques i representativitat al territori. Aquesta pèrdua s’ha volgut compensar amb mesures de caràcter comercial i publicitari per difondre la cooperativa i atreure nova gent, llevant importància doncs a les accions i l’activitat que es poden fer en l’àmbit local i regional. La participació està està tendint cap a una adhesió a uns valors i objectius encarnats en una organització que vetlla perquè es mantenguin en el temps, a l’estil de grans ONG com la Creu Roja o Oxfam Intermón.

Hi ha el risc que la principal cooperativa energètica de les Illes Balears (i de l’estat, i d’Europa!) es converteixi en una empresa convencional, però amb una governança diferenciada i una responsabilitat social corporativa imbatible, com ja succeeix amb grans cooperatives de distribució a la menuda com Consum o Eroski. Estam, doncs, davant del dilema del creixement i la participació. Com més grossa i centralitzada és l’organització, menor és la percepció que la participació individual té impacte, especialment a l’àmbit local.

Camins cap a la descentralització i apropament de l’energia cooperativa

Però el model de cooperativa energètica grossa que comercialitza energia no necessàriament ha de ser com ho és Som Energia. Si una cosa ens mostra el cooperativisme, és que pot prendre formes i models molt diversos. Altres cooperatives del mateix sector han optat per altres formes d’organitzar-se per no perdre l’arrelament local o, fins i tot, per a revertir una tendència centralitzadora. A continuació s’exposen alguns exemples.

Goiener és una cooperativa del País Basc que es va gestar paral·lelament en els mateixos anys que Som Energia. Goiener compta actualment amb prop de 20.000 socis i se centra únicament a Euskal Herria. Per fer viable l’activitat de comercialització d’energia, que requereix grans volums, s’ha obert a què altres projectes cooperatius d’altres comunitats autònomes que volien comercialitzar energia renovable ho fessin a través seu, de forma que cada territori manté una cooperativa pròpia. Les factures tenen el nom de la cooperativa regional, però l’activitat de la comercialització la realitza Goiener, atès que és l’activitat que requereix major volum i escala per ser viable. D’aquesta forma, Goiener ha pogut mantenir una base social centrada en el seu territori i no perdre la seva identitat euskalduna o bascoparlant.

A Alemanya, mentre es creava Som Energia, es va constituir la cooperativa de segon grau Bürgerwerke. Múltiples cooperatives locals o regionals que ja produïen electricitat (i/o biogàs) es varen unir per formar una cooperativa de cooperatives que les permetés comercialitzar l’electricitat (i el biogàs) a qualsevol persona o entitat. Actualment, compta amb 139 cooperatives associades, aglutina més de 70.000 socis i sòcies i donen sortida a la producció de més de 2.800 projectes ciutadans d’energies renovables. Com a membre d’una cooperativa local de producció es pot contractar la llum i el gas a la cooperativa de segon grau Bürgerwerke, com en aquest cas de la cooperativa local Wir Machen Energie.

I a França trobam un cas cridaner: Enercoop. Aquesta cooperativa va néixer uns anys abans que Som Energia i només com a comercialitzadora d’electricitat d’origen renovable. Fa anys, amb desenes de milers de socis adherits, varen decidir fer un canvi de rumb per apropar l’energia cooperativa als territoris. El resultat és que a cada regió (l’equivalent a les comunitats autònomes) s’ha creat una cooperativa a la qual s’hi han transferit els socis de consum d’Enercoop en aquella regió i que ofereix altres serveis com l’autoconsum individual, el compartit, els projectes de producció d’escala industrial, l’eficiència energètica, etc. Mentrestant, en tant que persona o entitat sòcia de la cooperativa regional, es pot contractar la llum i és aquí on entra l’entitat d’escala estatal Enercoop, l’ens comercialitzador. A tot aquest conjunt de cooperatives regionals i de cooperativa estatal comercialitzadora l’anomenen «Xarxa Enercoop».

El cas d’Enercoop és molt interessant, perquè mostra com una cooperativa centralitzada ha pres el camí de la descentralització amb la creació de cooperatives regionals a les quals ha transferit els socis de la regió i la seva marca (p. ex.: els 2.500 socis de la cooperativa estatal Enercoop SCIC cap a Enercoop Languedoc-Roussillon SCIC en aquesta regió), les dota de recursos econòmics per a les tasques de captació de més socis i clients per a la comercialització, obtenen finançament propi per a projectes de producció cooperatius i comunitaris a la seva regió, ofereixen serveis energètics directament als seus socis i generen llocs de treball que finalment es converteixen en socis de treball de la cooperativa regional. Un camí agosarat, però absolutament coherent amb els principis cooperativistes i que sorprèn notablement pel fet de succeir a un país amb una tradició molt centralista.

Cap on va el cooperativisme d’energies renovables?

I tornam a la pregunta que origina aquest article: cap a on ha d’anar el cooperativisme d’energies renovables? Ha passat el temps i la producció d’energia s’està apropant a famílies i empreses que l’utilitzen. El model centralitzat de compravenda i de producció està deixant pas a instal·lacions solars compartides, col·lectives, comunitàries, de barri o de poble, que requereixen persones que intervenguin a prop, ja sigui per qüestions tècniques i de servei com per l’atenció social i cooperativa, que aportin confiança.

Amb les noves comunitats energètiques locals, emparades en la legislació europea i que venen a ser cooperatives d’energies renovables, però amb un àmbit molt local, es presenta una oportunitat per apropar el model cooperativista a les persones i el territori. No obstant això, tenen moltes limitacions si actuen individualment. A mesura que l’energia renovable deixa de ser un repte tecnològic, social i ecològic, la gestió de les noves comunitats locals es trobarà amb la falta de persones que s’hi impliquin activament com a voluntaris amb el seu temps per fer gestions quotidianes. Quan l’energia renovable arribi a cada poble, com ho ha fet l’educació o l’enllumenat públic, deixarà de ser un tema d’activisme.

Per això, crec que és fonamental actuar en dos sentits: descentralitzar les grans cooperatives d’energies renovables a través de cooperatives d’àmbit local o regional (p. ex.: grans municipis, comarques o illes) que comptin amb una base societària significativa i que estiguin enxarxades i fer que aquestes es professionalitzin amb la incorporació de socis de treball per fer front a la gestió diària i l’evolució del sector cap a nous serveis.

Potser no és fàcil, però les experiències europees demostren que és possible. Els principis cooperativistes sempre ens han de servir de guia: l’interès per la comunitat (principi 7) on s’integra la cooperativa i la intercooperació (principi 6) ens facilitaran el camí cap a una major sobirania real i empoderament de les persones i els territoris.

Alexandre Duran.