Des de fa anys, legislatura rere legislatura, els successius governs han llançat plans i establert objectius per a fer créixer les cooperatives i l’economia social en general de les Illes Balears. Fins i tot, el Pla Director anterior estipulava que s’havia de doblar el seu pes econòmic sobre el PIB en cinc anys. Malauradament, aquests plans han caigut en el sac de les bones intencions, sense mitjans i sense resoldre importants colls de botella de l’administració pública. Però, de fet, com podem créixer les cooperatives i el cooperativisme a les Illes Balears?
Les cooperatives som diferents que les empreses capitalistes
Les cooperatives presentam algunes característiques que ens diferencien clarament de les empreses convencionals, com la nostra governança democràtica, compartida i horitzontal o el repartiment de la riquesa generada de forma més equitativa entre els membres de l’organització. Per créixer, solem mirar al nostre interior, els recursos amb què comptam, i caminam dia rere dia amb feina de formigueta. Les cooperatives no solem experimentar grans creixements orgànics ni bots quantitatius com podem observar en les start-ups capitalistes, fetes gairebé ad hoc per a créixer ràpidament, vendre amb grans plusvàlues i despreocupar-se’n.
Per tant, si el nostre objectiu és fer créixer les cooperatives i el cooperativisme com a activitat econòmica, llavors haurem de partir d’una col·lecció de mesures específiques per als sectors productius i famílies cooperatives que existeixen. No tenen les mateixes dinàmiques ni els mateixos reptes el cooperativisme agroalimentari, el de consum o el de treball, per exemple.
Per a créixer, haurem de considerar factors clau en les cooperatives com són:
- Augmentar el nombre de socis i sòcies.
- Escalar les organitzacions existents a cada sector.
- Transformar organitzacions empresarials convencionals (SA, SL, etc.) en cooperatives.
- Fer emprendre en format de cooperativa a sectors nous, amb poca presència del cooperativisme com, per exemple, el turisme.
- Intercooperar. És a dir, posar en pràctica la cooperació amb altres cooperatives per arribar allà on individualment no arribaríem o ho faríem amb més dificultats.
Cal recordar que les cooperatives i organitzacions de l’economia social i solidària que tenen una activitat econòmica de mercat han de competir amb altres empreses mercantils i estan subjectes a la majoria dels mateixos reptes i marcs reguladors. Per tant, en molts d’aspectes, la qüestió del creixement per al nostre model d’empresa cooperativa és la mateixa que per a moltes altres empreses convencionals.
Com poden créixer les empreses cooperatives?
Les empreses poden créixer i augmentar d’escala de dues maneres. En primer lloc, tenim el creixement orgànic el qual s’aconsegueix fent més del que estàs fent actualment: a mesura que vens més béns i serveis, amplies les teves operacions i confies a augmentar la rendibilitat. Aquest tipus de creixement és la base de la majoria de les empreses i, de fet, és la forma més habitual de creixement de les cooperatives: augmentar a poc a poc l’activitat, sovint des de petits volums fins a les operacions milionàries que veiem avui dia en algunes cooperatives.
Per necessitat, però, aquest tipus de creixement requereix temps, paciència i determinació, virtuts clarament del cooperativisme, però que significa que no sempre és la manera més ràpida d’augmentar la mida de qualsevol organització econòmica individualment.
No obstant això, el creixement orgànic pot aprofitar la innovació. El desenvolupament de nous productes, serveis o línies de negoci per la mateixa cooperativa poden facilitar un major interès per part de clients i membres, fent créixer els ingressos.
Les cooperatives són sovint descrites com a organitzacions lentes, conservadores o fins i tot avorrides. L’aversió al risc –per a no posar en perill els recursos aportats per centenars o milers de persones– les fa prendre decisions molt més meditades i, per tant, lentes. Però una altra forma de mirar-ho seria que en realitat les cooperatives són bones en el creixement orgànic: creixen gràcies a petites passes sòlides i acurades que donen com a resultat organitzacions robustes, solvents, centrades en el seu propòsit i resilients a llarg termini.
La segona forma de creixement d’una empresa és l’inorgànic, una forma molt més disruptiva per a l’organització. Aquesta forma implica que la cooperativa es diversifica en una altra àrea o sector de negoci, atreu grans inversors, es fusiona amb altres actors o adquireix competidors. D’aquesta manera es poden fer créixer les organitzacions molt ràpidament, de manera que els ingressos totals i el potencial de rendibilitat augmentaran en un espai de temps molt més curt.
Les cooperatives ens implicam menys en aquest tipus de creixement, però en el passat s’han vist casos d’adquisició i fusió de petites empreses. L’objectiu pot haver estat divers, com la integració dins l’organització cooperativa, entrar a nous mercats amb la compra de filials comercials o l’externalització de fases de la producció de menor valor afegit amb l’adquisició i/o establiment de filials en països amb costos laborals més baixos. Això darrer és el que moltes de les cooperatives del grup Mondragon han fet amb la implantació de fàbriques a Polònia, Mèxic, la Xina o l’Índia per assegurar la viabilitat de les seves manufactures finals.
Les principals limitacions d’aquest tipus de creixement per a les cooperatives és l’accés al capital, de forma que només si s’han pogut mantenir fons propis abundants a partir d’excedents retinguts d’anys anteriors, es podran facilitar aquests moviments inorgànics i disruptors. En cas contrari, si no es disposen d’abundants reserves, hi haurà limitacions sobre el nou capital que es podrà atreure i el deute que es podrà contreure per a noves inversions. En alguns casos, es pot desvirtuar la governança cooperativa amb l’entrada en escena d’un gran inversor que cerca una rendibilitat més elevada, fins al punt de posar en risc la viabilitat de la cooperativa com a tal.
Malgrat tot, tots dos tipus de creixement són vàlids, però per a una cooperativa serà molt més interessant assegurar que el creixement en grandària estigui sempre alineat amb el seu propòsit.
El punt de partida: el desconeixement de les cooperatives
El sector cooperatiu a les Illes Balears està format per moltes cooperatives petites que confien en el seu creixement orgànic i que, alhora, mantenen poca relació empresarial entre elles. Les darreres dècades han mostrat una tendència lenta però creixent d’ingressos, de persones associades i assalariades i d’organitzacions. Això no obstant, estam molt enfora de les xifres que altres territoris de població semblant presenten, com a Múrcia o Navarra.
La presència social del cooperativisme és molt menor. El seu baix coneixement, el poc contacte directe o indirecte de la població amb cooperatives o la feble identificació de marques cooperatives existents tenen com a conseqüència un posicionament residual a l’hora d’emprendre un nou negoci o de considerar la transformació d’una empresa actual en cooperativa, malgrat els múltiples avantatges socials, ambientals i per a l’administració pública.
Es pot dir que en aquells territoris on la gent té més contacte amb alguna o algunes cooperatives, encara que sigui només com a clienta directa o indirecta, més es constitueixen de noves perquè es té en compte com una opció. Això es pot observar a territoris de gran densitat cooperativa com el Quebec, País Basc o Navarra.
Aquesta feble presència social implica que les administracions públiques i l’esfera política, que són un reflex de la societat, tampoc té en compte el cooperativisme en les seves polítiques de promoció econòmica, en els seus programes, etc.
Quines mesures per fer créixer més ràpidament les cooperatives a les Illes Balears?
A les Illes Balears, atesos els condicionants del nostre punt de partida, podem posar en marxa diverses mesures que ens permetin fer créixer més ràpidament el nostre model empresarial i tenir així més presència pública.
Dels elements esmentats més amunt, crec que els més factibles i fàcilment implementables -perquè depenen del mateix sector cooperatiu- són:
1. La transformació organitzacions empresarials convencionals (SA, SL, etc.) en cooperatives
En els pròxims anys hi ha milers de PIMEs que no troben relleu en la seva propietat perquè li ha arribat el moment de la jubilació. Sigui per manca de relleu generacional o per manca de possibilitats de traspassar el negoci, milers d’empreses es veuran abocades al tancament i els seus treballadors hauran de cercar un altre lloc de feina, generant dificultats socials i de gestió pública no menyspreables.
2. El suport a l’emprenedoria cooperativa
Cada any es creen milers de noves empreses. La pràctica totalitat opta per crear una societat mercantil (SL, SA…) simplement per ignorància de la fórmula cooperativa. Hi ha nous sectors on les empreses cooperatives no tenen presència o molt poca, com són tots els serveis directament lligats al turisme i l’hostaleria. El camp d’acció per a noves cooperatives és enorme i, sense dubte, redundaria en una millor redistribució de la riquesa i en millors condicions de treball.
3. La intercooperació
La intercooperció és, possiblement, la més oblidada de les opcions dins el cooperativisme balear i, malgrat tot, és la millor palanca per al creixement. La intercooperació entre cooperatives és un mix de creixement orgànic i inorgànic que permet reduir els riscos per part de cada cooperativa alhora que s’introdueixen innovacions de producte, d’organització, s’entra en nous sectors o fins i tot permet dur a terme els dos punts anteriors: suport a la transformació d’empreses capitalistes a cooperatives i el suport a l’emprenedoria cooperativa.
La intercooperació és el sisè principi de les cooperatives –les cooperatives cooperen per un objectiu comú– i quan s’ha posat en pràctica ha estat sovint en la part federativa i política, però té poca tradició en la part d’organització empresarial. A les Illes Balears només hi ha una cooperativa de segon grau, de tipus agroalimentària.
Per tant, el camp per a explorar noves àrees de negoci, arribar a nous clients, reduir costs interns, intercanviar serveis, aconseguir finançament, transformar empreses capitalistes en cooperatives, impulsar l’emprenedoria cooperativa, etc. és molt ample.
La guia publicada per la xarxa Mercat Social Illes Balears és una excel·lent eina per posar fil a l’agulla i veure més cooperatives treballant plegades per créixer elles mateixes i per estendre el cooperativisme a més persones, sectors i activitats. El sector cooperatiu s’ha d’arromangar i fer-se seu aquest objectiu, sense esperar les administracions públiques a què facin la feina. Intercooperem: sumem per a multiplicar igualtat, justícia i sostenibilitat.
Alexandre Duran