Un dels problemes que patim les persones i organitzacions que treballam per l’Economia Social i Solidària i el cooperativisme en general és el gran desconeixement que hi ha a la societat sobre què és una cooperativa, com funciona i tots els beneficis que suposa. Una de les respostes més habitual davant d’aquest repte és l’educació i la formació, perquè des de ben joves es tengui present aquesta opció per a emprendre i treballar, a través d’experiències formatives a l’educació primària, secundària i universitària.
Malauradament, a les Illes Balears hem tengut molt poc èxit. Milers de persones surten de cada promoció anual amb poc o gens d’idea de què és una cooperativa i els beneficis que els reportaria. En el meu cas, format en Ciències Empresarials i Econòmiques a la Universitat de les Illes Balears, la part relativa a la societat cooperativa es va despatxar en 10 minuts quan s’explicaven els tipus d’empresa. Poc més. I fins molts anys més tard no vaig descobrir els grans avantatges d’una societat cooperativa.
Hi ha moltes formes per fer arribar als joves què és i com funciona una cooperativa, des de cursos ad hoc fins a la creació de cooperatives d’alumnes per a dur a terme les activitats per a finançar els viatges d’estudis, entre d’altres. A Mallorca hi ha hagut algun intent en el passat. Però a la Universitat de Bordeus (França), un màster sobre Economia Social i Solidària i Innovació Social oferit per la Facultat de Ciències Polítiques ha ideat una fórmula innovadora amb molts d’avantatges per a totes les parts.
La cooperativa d’interès col·lectiu ACC’ESS
L’any 2021, al si del màster en economia social, es va constituir una cooperativa anomenada ACC’ESS amb la forma jurídica de societat cooperativa d’interès col·lectiu (SCIC). Aquest tipus de cooperatives es constitueixen quan el seu objectiu va més enllà de l’econòmic i és comú a diferents parts de la societat. N’hi ha en energia (Enercoop), en el sector immobiliari (Villages Vivants), etc. i fins i tot tenen una federació estatal de SCIC. En el nostre context, seria l’equivalent a una cooperativa mixta o integral en la qual hi ha diferents tipus de socis segons el paper que hi ocupen.
La cooperativa ACC’ESS es va crear amb l’objectiu de ser una eina pedagògica de professionalització dins el recorregut formatiu del màster, que recordem que són dos cursos anuals. La cooperativa la formen, entre d’altres, els mateixos alumnes del màster i a través d’ella aconsegueixen diverses coses:
– Aplicar els seus coneixements i capacitats apresos sobre temes concrets.
– La gestió d’una organització econòmica com és una cooperativa.
– Participar en el repartiment del valor generat pels projectes comuns.
– Obrir un camí cap al món professional.
Un model alternatiu al treball de fi de màster
El model de negoci de la cooperativa ACC’ESS consisteix en els serveis de consultoria que els alumnes poden oferir a partir dels coneixements obtinguts al màster. És a dir, diverses organitzacions (ajuntaments, altres administracions públiques, organismes universitaris, territorials, cooperatives i federacions, entre d’altres) poden sol·licitar treballs de consultoria, anàlisi, estudi, etc. a ACC’ESS i aquesta es posarà en marxa per a dur-lo a terme a través dels estudiants i la guia del professorat.
Els treballs reben una remuneració, no són gratuïts, i aquests ingressos han de servir per als mateixos alumnes i per al manteniment de la cooperativa en el temps. Però alhora, la gestió dels ingressos cooperatius implicarà un repte formatiu a través de la pràctica per als membres de la cooperativa, que són principalment els estudiants.
Un avantatge molt significatiu per a l’estudiant és que a través de la cooperativa pot fer el seu treball de fi de màster, ja sigui de forma individual (per un encàrrec d’una entitat clienta) o preferiblement en equip (perquè l’encàrrec extern de consultoria requereix un equip de feina).
Governança
L’objectiu de la cooperativa és formar estudiants en el seu camí cap a la professionalització, però no ho fan tot sols. Hi ha altres tipus de socis que formen i acompanyen la cooperativa i que tenen una ponderació de vot màxima. En primer lloc, hi ha els mateixos estudiants, que tenen el 35% dels vots. Però també trobam les organitzacions de l’economia social i solidària (federacions, cooperatives, etc. amb el 20% dels vots), les institucions universitàries i administracions públiques (15%), els professors del màster (15%) i altres col·laboradors (exalumnes, interessats, etc. amb l’altre 15% dels vots).
Aquest sistema de governança compartida implica totes les parts per assegurar l’acompliment que cada part vol en l’objectiu general. És a dir, totes tenen algun interès en el fet que l’objectiu de la cooperativa sigui assolit: des del mateix objectiu formatiu dels estudiants fins a l’interès de les administracions públiques per tenir persones formades que desenvolupin activitats econòmiques que no generin més desigualtats i siguin social i econòmicament més justes.
I si ho feim a les Illes Balears?
Si aquesta cooperativa t’ha generat una sensació de «com no se’ns havia acudit abans?», aleshores ja en som dos. Quan vaig sentir a un pòdcast sobre cooperatives a Timothée Duverger explicar-ho, no vaig tardar ni un minut a informar-me més sobre aquesta cooperativa i conèixer la seva singular experiència.
Aleshores, me vaig demanar, no seria possible posar-ho en pràctica a les Illes Balears? No seria útil crear aquest tipus d’organitzacions universitàries autogestionades que fessin de pont entre la universitat i el món empresarial i el de l’administració pública? No seria preferible a haver de ser un subjecte passiu esperant que caigui alguna oportunitat de pràctiques a través d’oficines i fundacions? En canvi, no es podrien posar aquests recursos públics a empoderar els estudiants a través de cooperatives?
Esperem que sorgeixin estudiants i professors amb ganes d’impulsar-ho. Suport no els en faltarà.
Alexandre Duran.
Deixa un comentari